Mark
Mark

ABOUT
CONTACT
TEXTS
CV
SELECTED WORKS

PROJECTS

ORACLES
TRANSITAR
KENOSIS
ESCOLTA
LLENGUA MATERNA
VULNERABLES
ANTICOAGULANT
EN LA INTERIOR BODEGA


ALL WORKS
FROM A TO Z

AJNA #actionart #videoart 
ANAHATA 1 #actionart #videoart
ANAHATA 2 #actionart #publicart #photography
ARCA #actionart #instalation #poetry
AUNQUE ES DE NOCHE #instalation
BANC DE MEMÒRIES #actionart #publicart
BARRERA I LLOC DE PAS #photography
BINOMI #videoart #painting
CASULA #object #textileart
CLAVELLS D'AIRE #actionart #publicart #instalation
CONTAINNERS #object #photography
CORPUS MISTICUS #actionart #photography #instalation
CORRESPONDÈNCIA #actionart #videoart #textual
CORRESPONDÈNCIES #actionart #publicart #textual
COS FERIT 1 #actionart #videoart
COS FERIT 2 #objecte #photography
DEIXAR-SER #painting
DESDIR PER DIR #textual #bookart
DESOCUPACCIONS #object #textual #poetry #actionart
EL HUECO #photography
EL SER NO SE BASTA A SÍ MISMO #drawing
ESBORRAR-SE DE MOTS #videoart #poetry
ESPAIS D'OPORTUNITAT #photography
ESTRUCTURA DE L'ÀNIMA #object
FOTOPOEMES #textual #photography
GRATIA PLENA #object #photography
IDENTITATS #photography
LA CASA DE BERNARDA ALBA #object #textual #actionart
LA CURA DE DIONYSOS #pintura #object
LA FECUNDIDAD DE LO AUSENTE #object #textileart
LA FONT DEL TEMPLE #instalation #photography
LO UNO #instalation#object #textileart
LLÀTZER 1 #instalation #object #painting
LLÀTZER 2 #instalation #object
MANIPURA #actionart #videoart
MORIA NEFTAR #actionart #object #photography
NU #object
OXYMORON #actionart #videoart  #instalation
PEREGRÍ ENDINS #painting
PUSTÍNIA #object
RAFAEL #drawing
RIU AMUNT #instalation #object #photography
RUAH #object #videoart
SAHASRARA #actionart #bookart
SVADHISTANA #actionart #painting #bookart
TE ESCONDISTE #actionart #painting #poetry
UN PAÑUELO SEDIENTO #actionart #poetry #bookart
VIDEOORACLES #videoart
VISHUDDHA #actionart #photography #textual
YRIT #actionart

©2020 ASUNCIÓN+GUASCH
design and code: Gina Guasch Team
last update: October 2020
Mark

YRIT


2012. Performance presented at the 8th international action poetry and performance meeting in the festival La Muga Caula (Fluxchamp!: the fluxus landscape). Material: the packets from Llàtzer 1 that contain the photographs from Corpus Misticus, transformed on being submerged in the river. The frames and cloths of the wrapping spread throughout nature.

(CAT)
Performance que rep el nom jueu de la dona de Lot. Personatge bíblic que es converteix en estàtua de sal quan mira enrere, mentre fuig de la destrucció de Sodoma, desobeint el mandat diví de no mirar enrere durant la fugida.

La fugida de Yrit, Lot i la seva família, és una fugida endavant, que implica la consigna de no mirar enrere, per a no veure la catàstrofe, els cadàvers que quedaran a la ciutat, pel camí, destruïts per la còlera divina. No voler saber, no mirar, avançar.

La peça Yrit és el final d’una trajectòria en el temps. Prové de la peça Llàtzer 1, i aquesta de Corpus místicus. Les tres peces són performàtiques.

Yrit ens desvetlla l'ocultació que conté l'obra Llàtzer. La nomina de forma pública i la treu així a la llum. A Llàtzer s’embolicaren les fotografies dels cinquanta participants a la instal·lació performativa Corpus Místicus, en una mena de ritual de dol. A Yrit es desemboliquen els paquets en públic, vora el riu Muga, durant el festival internacional de performance La Muga Caula. Aquest acte performàtic desvetlla sense por la veritat, mira enrere i desafia l'autoritat. Treu el cadàver del sepulcre i el mostra amb dignitat. El temps permet la relectura emocional del que amagava Llàtzer sepultat, a les fosques.

Yrit ens desvetlla l'ocultació que conté l'obra Llàtzer 1. La mostra de forma pública i la treu així a la llum. A Llàtzer 1 s’embolicaren les fotografies dels cinquanta participants a la instal·lació performativa Corpus Místicus, en una mena de ritual de dol. A Yrit es desemboliquen els paquets en públic, vora el riu Muga, durant el festival internacional de performance La Muga Caula. Aquest acte performàtic desvetlla sense por la veritat, mira enrere i desafia l'autoritat. Treu el cadàver del sepulcre i el mostra amb dignitat. El temps permet la relectura emocional del que amagava Llàtzer 1 sepultat, a les fosques

No es tracta d'una resurrecció (per analogia amb Llàtzer de Betània), sinó d'alliberar la veritat, per conquerir la llibertat i deixar enrere els fantasmes del passat. En des-cobrir i deixar a la llum de vell nou les imatges, els artistes van dient el nom de les persones en veu alta, presentant el cos comunitari, que havia estat embalsamat durant gairebé deu anys, als assistents, un a un, passant del social a l’individual, evocant la persona. El que fou un ritual de dol, ara és un protocol de presentacions, un compartir.

Què significa mirar enrere? Mirar una mica, o molt, les fonts, els desastres, la gènesis,....? Per què no es permet mirar enrere, qui no ho permet? Hem de tenir por de mirar enrere? Quins interessos s'oculten per què mai es desvetllin les veritats?

Sí, hem de que mirar enrere, per respecte.

És una qüestió de mirades; hi ha molts tipus de mirades. En contemplarem dues: la primera és una mirada venjativa, que solament cerca ajustar comptes i que per això no contribueix a la conquesta de la llibertat. La segona, una mirada reparadora, que fa justícia i reforça el sentit de confiança. Per això és necessari tenir el coratge per a dir la veritat (dir el nom de cada persona, acció o cosa). Amb la performance Yrit els autors volen passar d’una mirada a l’altra.

Aquesta és la subtil temptació de Yrit. Potser es va convertir en estàtua de sal per què –desobeint– va voler saber la veritat? La veritat propera, la que quedava una mica enrere o potser molt enrere... Per trobar la veritat amagada i enterrada s'ha de treure molt subsòl. Ningú o algú vol saber la veritat? Tenim impotència per contemplar el present i sobretot el passat, per això recorrem a l'opacitat o la mentida. La manca de valentia és l'origen del sectarisme. Si és necessari mirar enrere, es mira. De vegades és necessari retornar al passat per a conquerir el que vindrà.

La plenitud en una vida personal o en la vida histórica lleva consigo la absorción del pasado que aparece como líquido, sin peso. El pasado no pesa entonces, mientras que el futuro se abre en una perspectiva ilimitada e indeterminada, como si el tiempo solo tuviera que correr, seguir hacia adelante (…) Mas antes de recaer en el “pasado” hay un instante de tránsito que es el “todavía”… la duración, resonancia de este tiempo fluido que parece remansarse antes de estancarse.
(Maria Zambrano, El hombre y lo divino)


(ESP)
Performance que recibe el nombre judío de la mujer de Lot. Personaje bíblico que se convierte en estatua de sal cuando mira hacia atrás, mientras huye de la destrucción de Sodoma, desobedeciendo el mandamiento divino de no mirar hacia atrás durante la fuga.

La fuga de Yrit, Lot y su familia es la fuga hacia delante, que implica la consigna de no mirar hacia atrás, para no ver la catástrofe, los cadáveres que quedaron en la ciudad, por el camino, destruidos por la cólera divina. No querer saber, no mirar, avanzar.

La pieza Yrit es el final de una trayectoria en el tiempo. Proviene de la pieza Llàtzer 1 (Lázaro 1)y ésta de Corpus místicus. Las tres piezas son performáticas.

Yrit nos revela la ocultación que contiene la obra Llàtzer 1. La muestra nomina de forma pública y la saca así a la luz. En Llàtzer 1 se envolvieron las fotografías de los cincuenta participantes de en la instalación performativa Corpus Místicus, en una especie de ritual de duelo. En Yrit se desenvuelven los paquetes en público, en la orilla del rio Muga, durante el festival internacional de performance La Muga Caula. Este acto performático se revela sin miedo a la verdad, mira atrás y desafía la autoridad. Saca el cadáver del sepulcro y lo muestra con dignidad. El tiempo permite la relectura emocional de lo que escondía Llàtzer 1 sepultado, en la oscuridad.

No se trata de una resurrección (por analogía con Lázaro de Betania), sino de liberar la verdad, para conquistar la libertad y dejar atrás los fantasmas del pasado. Al des-cubrir y sacar a la luz de nuevo las imágenes, los artistas van diciendo el nombre de las personas en voz alta, presentando el cuerpo comunitario, que había estado embalsamado durante casi diez años, a los asistentes, uno a uno, pasando de lo social a lo individual, evocando la persona. Lo que fue un ritual de duelo, ahora es un protocolo de presentaciones, un compartir.

¿Qué significa mirar hacia atrás? ¿Mirar un poco, o mucho, las fuentes, los desastres, la génesis…? ¿Por qué no se permite mirar atrás, quién no lo permite? ¿Debemos tener miedo de mirar atrás? ¿Qué intereses se ocultan para que nunca se desvelen las verdades?

Sí, tenemos que mirar hacia atrás, por respeto.

Es una cuestión de miradas; hay muchos tipos de miradas. Contemplaremos dos: la primera es una mirada vengativa, que solamente busca ajustar cuentas y que por eso no contribuye a la conquista de la libertad. La segunda, una mirada reparadora, que hace justicia y refuerza el sentido de confianza. Por eso es necesario tener el coraje para decir la verdad (decir el nombre de cada persona, acción o cosa). Con la performance Yrit los autores quieren pasar de una mirada a la otra.

Esta es la sutil tentación de Yrit. ¿Puede ser que se convirtió en una estatua de sal porque –desobedeciendo– quiso saber la verdad? La verdad cercana, la que quedaba un poco atrás o la que quedaba muy atrás… Para encontrar la verdad escondida y enterrada se tiene que desenterrar. ¿Nadie o alguien quiere saber la verdad? Tenemos impotencia por contemplar el presente y sobretodo el pasado, por ello recorremos a la opacidad o a la mentira. La falta de valentía es el origen del sectarismo. Si es necesario mirar hacia atrás, se mira. A veces es necesario volver al pasado para conquistar lo que vendrá.

La plenitud en una vida personal o en la vida histórica lleva consigo la absorción del pasado que aparece como líquido, sin peso. El pasado no pesa entonces, mientras que el futuro se abre en una perspectiva ilimitada e indeterminada, como si el tiempo solo tuviera que correr, seguir hacia adelante (…) Más antes de recaer en el “pasado” hay un instante de tránsito que es el “todavía”… la duración, resonancia de este tiempo fluido que parece remansarse antes de estancarse.
(Maria Zambrano. El hombre y lo divino)

(ENG)
Performance that receives the Jewish name of Lot’s wife (Ado or Edith). Biblical character that becomes a pillar of salt when looking back, while she fled from the destruction of Sodom, disobeying the divine commandment to not look back during the flight.

Yrit, Lot and their family’s flight is the escape forward, which implies the command to not look back, to not see the catastrophe, the cadavers that are left in the city, on the road, destroyed by the divine cholera. To not want to know, to not see, to advance.

The piece Yrit is the end of a trajectory through time. It comes from the piece Llàtzer 1 (Lazarus 1), and the latter from Corpus Místicus. The three pieces are performances.

Yrit reveals the occultation that is contained in the piece Llàtzer 1. Yrit show it publicly and it brings it to life. In Llàtzer 1 photographs brought by fifty participants were wrapped up in the performative installation Corpus Místicus, in a kind of mourning ritual. In Yrit the packets are unwrapped in public, on the shore of the river Muga, during the international performance festival La Muga Caula. This performatic act reveals without fearing the truth, looking back and challenging authority. It removes the cadaver from the tomb and shows it with dignity. Time allows the emotional rereading of what Llàtzer 1 hid buried, in the dark.

It isn’t about a resurrection (by analogy with Lazarus from Bethany), but about liberating the truth, to conquer freedom and leave the ghosts of the past behind. While un-covering and bringing the photographs to light again, the artists say the names of the people out loud, presenting the community body, which had been embalmed for almost ten years, to the assistants, one by one, passing from social to individual, evoking the person. What was once a mourning ritual is now a protocol of presentations, a sharing.

What does looking back mean? Look a little, or a lot, at the sources, the disasters, the genesis...? Why isn’t looking back permitted, who doesn’t allow it? Should we be afraid of looking back? What interests are hidden so that the truth is never revealed?

Yes, we have to look back, out of respect.

It is a case of views; there are many kinds of views. We will contemplate two: the first is a vindictive view that only looks to settle a score and therefore doesn’t contribute to the conquest of freedom. The second, a repairing view that makes justice and strengthens the sense of confidence. This is why it is necessary to have the courage to tell the truth (to say the name of each person, action or thing). With the performance Yrit the authors want to go from one view to the other.

This is the subtle temptation of Yrit. Could it be she turned into a pillar of salt because –disobeying– she wanted to know the truth? The close truth, the truth that was a little behind or maybe far behind... To find the hidden and buried truth you have to remove a lot of ground. Does nobody or somebody want to know the truth? We are impotent to contemplate the present and especially the past, so we appeal to opacity or lies. The lack of courage is the origin of sectarianism. If looking back is necessary, then we look back. Sometimes it’s necessary to return to the past to conquer what is to come.

The peak in a life, personal or historical, carries the absorbance of the past that appears as a liquid, weightless. Therefore the past has no weight, while the future opens in an unlimited and undetermined perspective, as if time only had to flow, carry on forward (...) Before falling into the “past” there is an instant of transition that is the “still”... the duration, resonance of this fluid time that appears to rest before becoming stagnant. 
(Maria Zambrano
. Man and the divine)