Mark
Mark

ABOUT
CONTACT
TEXTS
CV
SELECTED WORKS

PROJECTS

ORACLES
TRANSITAR
KENOSIS
ESCOLTA
LLENGUA MATERNA
VULNERABLES
ANTICOAGULANT
EN LA INTERIOR BODEGA


ALL WORKS
FROM A TO Z

AJNA #actionart #videoart 
ANAHATA 1 #actionart #videoart
ANAHATA 2 #actionart #publicart #photography
ARCA #actionart #instalation #poetry
AUNQUE ES DE NOCHE #instalation
BANC DE MEMÒRIES #actionart #publicart
BARRERA I LLOC DE PAS #photography
BINOMI #videoart #painting
CASULA #object #textileart
CLAVELLS D'AIRE #actionart #publicart #instalation
CONTAINNERS #object #photography
CORPUS MISTICUS #actionart #photography #instalation
CORRESPONDÈNCIA #actionart #videoart #textual
CORRESPONDÈNCIES #actionart #publicart #textual
COS FERIT 1 #actionart #videoart
COS FERIT 2 #objecte #photography
DEIXAR-SER #painting
DESDIR PER DIR #textual #bookart
DESOCUPACCIONS #object #textual #poetry #actionart
EL HUECO #photography
EL SER NO SE BASTA A SÍ MISMO #drawing
ESBORRAR-SE DE MOTS #videoart #poetry
ESPAIS D'OPORTUNITAT #photography
ESTRUCTURA DE L'ÀNIMA #object
FOTOPOEMES #textual #photography
GRATIA PLENA #object #photography
IDENTITATS #photography
LA CASA DE BERNARDA ALBA #object #textual #actionart
LA CURA DE DIONYSOS #pintura #object
LA FECUNDIDAD DE LO AUSENTE #object #textileart
LA FONT DEL TEMPLE #instalation #photography
LO UNO #instalation#object #textileart
LLÀTZER 1 #instalation #object #painting
LLÀTZER 2 #instalation #object
MANIPURA #actionart #videoart
MORIA NEFTAR #actionart #object #photography
NU #object
OXYMORON #actionart #videoart  #instalation
PEREGRÍ ENDINS #painting
PUSTÍNIA #object
RAFAEL #drawing
RIU AMUNT #instalation #object #photography
RUAH #object #videoart
SAHASRARA #actionart #bookart
SVADHISTANA #actionart #painting #bookart
TE ESCONDISTE #actionart #painting #poetry
UN PAÑUELO SEDIENTO #actionart #poetry #bookart
VIDEOORACLES #videoart
VISHUDDHA #actionart #photography #textual
YRIT #actionart

©2020 ASUNCIÓN+GUASCH
design and code: Gina Guasch Team
last update: October 2020
Mark

AJNA

2006. Performance. Arts Santa Mònica. Barcelona.
2007. Video. Duration: 40 minutes. Image format: 4:3.






(CAT)
La performance Ajna és la continuació d’un treball iniciat l’any 2005 entorn al buit creat com a conseqüència de la crisi. En un inici, aquests treballs estaven centrats en espais arquitectònics desolats, més tard en texts escrits que els participants en les seves performances “sacrificaven” per tal de realitzar un nou encontre amb el nucli del contingut des del buit provocat en el discurs. En aquesta ocasió reprenem com a lloc de realització del buit els materials tèxtils que ja haviem emprat en nombroses obres anteriors. El tèxtil aporta nous elements més càlids i emocionals a la kenosi , que és el substrat conceptual d’aquesta sèrie d’intervencions. En la performance Ajna, la mirada dels participants se centrarà en el buit que deixa la desaparició (per la mort o l’abandonament), la presa de consciència de la presència del que ja no hi és. Finalment el buit és més real que el ple, l’invisible exerceix més pressió que el visible.

En el vídeo, una roba apedaçada és moguda pel vent en un paisatge de muntanya assolellat. Conforme evoluciona la pel·lícula, van apareixent persones que estranyament foraden la imatge del propi vídeo, extraient parts puntuals de l’escena. L’absència de so i el ritme natural de la dansa de la roba al vent, atrapen l’espectador de forma hipnòtica, duent-lo a un estat de contemplació meditativa. L’aparició dels personatges irromp de forma imprevisible i a poc a poc es va comprenent que en realitat l’espectador no es troba davant del paisatge en qüestió, sinó davant d’una projecció d’aquest, i que els forats que es van formant són forats en la pantalla de projecció. La vivència de l’escena ve determinada pel temps en forma de ritme, i cada “moment” foradat desapareix com a imatge i apareix com a espai negre atemporal, mut i silenciós. Al final del vídeo, la pantalla mostra nombrosos forats que, de forma estàtica, estableixen una tensió visual respecte la dansa contínua del vent.

PARTIDA A PARTIDA
I.
Sin ropa se nace,
se brota
desnudo se llega:
partida a partida.
II.
No tener adonde ir
no es que nadie nos espere,
es no tener donde regresar:
la muerte es nacer afuera.
(Hugo Mujica)

(ESP)
La performance Ajna es la continuación de un trabajo iniciado en el año 2005 en torno al vacío creado como consecuencia de la crisis. En un principio, estos trabajos estaban centrados en espacios arquitectónicos desolados, más tarde en textos escritos que los participantes en sus performances “sacrificaban” para poder realizar un nuevo encuentro con el núcleo del contenido desde el vacío provocado en el discurso. En esta ocasión retomamos como lugar de realización del vacío los materiales textiles que ya habíamos empleado en numerosas obras anteriores. Lo textil aporta nuevos elementos más cálidos y emocionales a la kenosis, que es el sustrato conceptual de esta serie de intervenciones. En la performance Ajna, la mirada de los participantes se centrará en el vacío que deja la desaparición (por la muerte o el abandono), la toma de consciencia de la presencia de lo que ya no está. Finalmente, el vacío es más real que el lleno, lo invisible ejerce más presión que lo visible.

En el vídeo, Una tela apedazada es movida por el viento en un paisaje montañoso y soleado. Conforme evoluciona la película, van apareciendo personas que extrañamente agujerean la imagen del propio vídeo, extrayendo partes puntuales de la escena. La ausencia de sonido y el ritmo natural de la danza de la ropa al viento, atrapan al espectador de forma hipnótica, llevándolo a un estado de contemplación meditativa. La aparición de los personajes irrumpe de forma imprevisible y poco a poco se va comprendiendo que en realidad el espectador no se halla ante el paisaje en cuestión, sino ante una proyección del mismo, y que los agujeros que se van formando son huecos en la pantalla de proyección. La vivencia de la escena viene determinada por el tiempo en forma de ritmo, y cada “momento” agujereado desaparece como imagen y aparece como espacio negro atemporal, mudo y silencioso. Al final del vídeo, la pantalla muestra numerosos agujeros que, de forma estática, establecen una tensión visual respecto a la danza continua del viento.

(ENG)
The performance Ajna in the continuation of a piece that began in 2005 around the emptiness created as a consequence of the crisis. In the beginning, these artworks were based on desolated architectural spaces, later in written texts that the participants in their performances “sacrificed” so as to create a new encounter with the centre of the content from the emptiness provoked in the discourse. On this occasion they we resume as a space to realize from the emptiness the textile materials that have already been used previously in numerous works. The textiles bring new elements that are warmer and more emotional to the kenosis, which is the conceptual subtraction of this series of interventions. In the performance Ajna, the gaze of the participants is centred on the emptiness that is left after disappearance (by death or abandonment), becoming conscious of the presence that is no longer there. Finally, the emptiness in realer that the whole, the invisible creates more pressure that the visible.

In the video, a torn piece of cloth is moved by the wind in a sunny, mountainous landscape. As the film evolves, people appear and strangely pierce the image of the video, extracting certain parts of the scene. The absence of sound and the natural rhythm of the dance of the cloth in the wind trap the spectator in a hypnotic way, taking them to a state of meditative contemplation. The apparition of the characters interrupts this unexpectedly and slowly the spectator realises that, in reality, they are not in front of the landscape in question, but before a projection of it, and that the holes that are formed are spaces in the projection screen. The experience of the scene is determined by the time in form of rhythm, and each pierced “moment” disappears as an image and appears as a timeless black space, mute and silent. At the end of the video, the screen shows numerous holes that, statically, create a visual tension relative to the continuous dance of the wind.